
Ningú fa cas de l'aigua que va desprès de la plutja, quan torna el sol, poc importa si damunt d'eixa aigua hi han llàgrimes, desprès de plorar, per amor, per patiment. L'aigua s'evapora, torna a l'aire i als nostres pulmons, respirant el vent que sentim a la cara, i les llàgrimes tornen a entrar dins nostre, com les coses que hem perdut, pero res es perd en realitat. Cada segón que pasa, cada lluna que sorgisc, no fan més que dir-nos: Viu! Viu i ama el que sigues, com sigues, per el que sigues. Mira al damunt, cap al cel, tanca els ulls, i no et canses mai de sommiar. LA VIDA, ES MASSA CURTA, PER A NO SER FELIÇOS JUNTS.
Font: Pel·licula "Ho voglia di te"

